1 d'Octubre

1 octubre

Avui fa un any vaig prendre una decisió que està marcant el meu present, vaig decidir VIURE. Cansada del propi patiment i del dels qui més estimo, vaig decidir ser jo qui decidia la meva vida i no aquella corrent que em portava arrastrant durant anys.

Podria semblar que tot això es una lluita, però al contrari, és un aprenentatge.

ACCEPTAR, una de les coses que més costa, però de les més necessàries per poder fer canvis, i que treballo per aplicar-ho al dia a dia. No tot ens surt bé, o més ben dit, no tot surt com voldríem o com esperàvem, però la clau està en mirar més enllà i aprendre de cada situació, perquè tal com penso, les casualitats no existeixen.

No sabria dir com ni perquè va ser aquell dia que tot va canviar, però el que més em va ajudar i crec que és la clau de tot, és la CONSCIÈNCIA.

Amb tot això no vull dir que ja està tot fet i superat, però tampoc espero que ho estigui mai, perquè la vida és un camí de constants aprenentatges i voler viure implica acceptar-los.

El que ha canviat és la meva ACTITUD perquè és aquesta la que ens determina.

Per molt gris que estigui el cel, tu pots decidir recordar que per sobre els núvols sempre hi ha sol. I a vegades aquests dies grisos que sembla que no et permeten gaudir del present, son els que et permeten descobrir les teves pròpies eines per afrontar noves situacions futures.

Hi ha dies i moments de tot, però la vida és un camí i jo ara hi camino.

MARIONA FERNANDEZ